- El sindicat de Hyundai s'oposa a la introducció de robots humanoides sense acord previ, provocant una vaga parcial a Corea del Sud.
- Els Estats Units prohibeixen l'entrada de nous robots humanoides xinesos per motius de seguretat nacional, beneficiant fabricants locals.
- WisdomTree llança un ETF centrat en intel·ligència artificial física, incloent humanoides i drones, per captar l'interès inversor.
- El catedràtic Luis Sentís, fundador d'Apptronik, defensa una robòtica centrada en les persones i preveu un creixement exponencial de humanoides a Espanya.
La robòtica humanoide ha deixat de ser una promesa de laboratori per convertir-se en un camp de batalla on conflueixen interessos industrials, regulacions governamentals i reivindicacions laborals. Mentre els inversors veuen en aquests robots una oportunitat de negoci, els treballadors temen pels seus llocs i els governs intenten blindar les cadenes de subministrament. Les darreres setmanes, tres fronts han marcat l'actualitat: la vaga a Hyundai per l'arribada de l'humanoide Atlas, la prohibició de la FCC als robots xinesos i el llançament d'un ETF especialitzat en intel·ligència artificial física.
El debat no és nou, però la velocitat a què avancen els humanoides —com l'Atlas de Boston Dynamics o els desenvolupaments d'Apptronik— ha accelerat els esdeveniments. A Espanya, el catedràtic Luis Sentís, fundador d'Apptronik, assegura que la població d'humanoides a ciutats com Austin creix de forma exponencial i que passarà el mateix a Barcelona i Madrid. Mentrestant, la inversió global en aquest sector ha passat de 40 milions a 40.000 milions de dòlars en només quatre anys, segons dades del mateix Sentís.
La disputa laboral a Hyundai: el robot Atlas com a detonant
El sindicat de treballadors metal·lúrgics de Hyundai, amb gairebé 40.000 afiliats, ha posat el crit al cel davant la intenció de l'empresa d'introduir robots de nova generació a les fàbriques sense un acord previ. El conflicte se centra a Atlas, el robot humanoide de Boston Dynamics , controlada per Hyundai, que el grup coreà presenta com la seva aposta per la intel·ligència artificial física. Els treballadors no s'oposen a la màquina en si, sinó que s'implantin sense negociar les condicions. Exigeixen que qualsevol robot basat en noves tecnologies requereixi un pacte entre les parts abans d'entrar a les naus de producció.
La reivindicació va acompanyada d?una plataforma salarial: una prima del 30% del benefici net, augment de l?edat d?acomiadament de 60 a 65 anys, pujada del salari base i un sistema de retribució fixa mensual que eviti dependre d?hores extra. L'empresa ha ofert propostes molt allunyades d'aquestes demandes , al·legant la caiguda de beneficis el 2025 i la necessitat de reservar fons per a inversions. A mitjans de juliol, el conflicte va derivar en una vaga parcial de tres dies a les principals fàbriques coreanes, amb dues hores d'atur per torn.
Aquest pols no és un cas aïllat. Forma part d'una onada de mobilitzacions que recorre el sistema industrial coreà, des de Samsung Electronics fins a SK Hynix, i que ara arriba a l'automoció. Els treballadors de Hyundai han obtingut el 87% dels vots a favor de la mobilització , cosa que demostra el suport intern a una lluita que transcendeix el merament salarial. La pregunta de fons és qui decideix com i quan s'automatitza i com es reparteixen els beneficis de la productivitat.
La prohibició de la FCC: Estats Units tanca la porta als humanoides xinesos
El 28 de juliol del 2026, la Comissió Federal de Comunicacions dels Estats Units va afegir dues categories a la llista d'equips vetats: dispositius robòtics avançats —humanoides i quadrúpedes— i inversors de potència connectats. La mesura afecta directament fabricants xinesos com Unitree , que no podran obtenir autorització per a nous models al mercat nord-americà. Els robots ja venuts o autoritzats segueixen operatius, però les properes generacions es queden fora.
La FCC justifica la decisió per riscos de ciberseguretat, vulnerabilitats a la cadena de subministrament i la possibilitat de vigilància remota per actors estrangers. La definició de 'dispositiu robòtic avançat' és àmplia : qualsevol màquina que es desplaci per terra, navegui o eviti obstacles, amb sensors i connectivitat, i que pesi més de dos quilograms. Això podria incloure fins i tot robots aspiradors avançats, com els de DJI.
La Xina ha condemnat la decisió i amenaça de prendre mesures. Mentrestant, empreses nord-americanes com Tesla, Figure AI, Agility Robotics i Apptronik es beneficien de la reducció de competència. La prohibició no és total, però marca un abans i un després a la geopolítica de la robòtica . Per a les startups europees i espanyoles, la mesura obre una finestra: si aconsegueixen produir fora de la Xina, poden accedir al mercat nord-americà amb menys rivals.
L'auge de la inversió en intel·ligència artificial física
Mentre els conflictes laborals i reguladors copen titulars, el món financer mou fitxa. WisdomTree, un dels principals proveïdors d'ETF, ha llançat el WisdomTree Physical AI, Humanoids and Drones UCITS ETF (WPAI), amb una comissió del 0,45%. El fons cotitza a diverses borses europees , com Xetra, Borsa Italiana, Euronext Paris i SIX Swiss Exchange, i arribarà a Londres el 19 de febrer de 2026.
L'ETF segueix un índex propi que rastreja empreses implicades en intel·ligència artificial física, amb cinc categories: robòtica humanoide, drones i mobilitat autònoma, fàbriques intel·ligents, logística de nova generació i aplicacions emergents en sanitat, agricultura, construcció i defensa. L'èmfasi actual està en els humanoides i els drones , segons explica Pierre Debru, responsable d'investigació a Europa de WisdomTree. La idea és oferir als inversors una exposició primerenca a un ecosistema que encara està en fase de formació, on els guanyadors a llarg termini no són clars.
Aquest moviment financer reflecteix la confiança que la intel·ligència artificial física —màquines que operen de forma autònoma al món real— serà el proper gran cicle tecnològic. La inversió global en humanoides ha passat de 40 milions a 40.000 milions de dòlars en quatre anys , segons Luis Sentís, cosa que indica que el capital està apostant fort per aquesta tecnologia.
El desenvolupament de la robòtica humanoide a Espanya i Europa
En el pla tecnològic, la figura de Luis Sentís, catedràtic d'Enginyeria Aeroespacial a la Universitat de Texas i fundador d'Apptronik, és clau. Sentís va desenvolupar la teoria del 'whole body control' , que permet als robots caminar i manipular objectes alhora, i ara treballa a la 'whole body communication', on el robot recopila informació de l'entorn per oferir serveis a les persones. La seva empresa, Apptronik, ha obert un centre per entrenar robots mitjançant la recopilació massiva de dades del món real.
Sentís, que va començar el seu postgrau a Stanford gràcies a una beca de la Fundació 'la Caixa', defensa una robòtica centrada en les persones. Els robots necessiten emocions per comunicar-se millor , no per substituir els humans, afirma. Segons la seva opinió, el cost de fabricació ha caigut dràsticament: es pot tenir un robot humanoide per uns 3.000 euros, cosa que els fa assequibles per a fàbriques, hospitals i llars.
Per a Espanya i Europa, les perspectives són prometedores. Sentís prediu que el creixement exponencial d'humanoides que es veu a Austin es replicarà a Barcelona i Madrid. La combinació de fons europeus NextGen, startups locals com Theker Robotics -que col·labora amb Mango en la robotització logística- i l'interès inversor crea un ecosistema favorable. Tot i això, la regulació nord-americana i els conflictes laborals a Corea recorden que el camí no serà senzill.
La robòtica humanoide avança a un ritme imparable, però la implantació planteja preguntes que van més enllà de la tecnologia. Qui decideix com s'introdueixen els robots, com es reparteixen els beneficis de l'automatització i quins països controlen la cadena de subministrament són qüestions que definiran el futur de la feina i la indústria. Mentre els inversors aposten pel proper gran salt, els treballadors i els governs intenten no quedar-se enrere en un tauler global que es reconfigura a tota velocitat.